LA MEVA BRÚIXOLA: EL REIKI

Avui és avui, el passat és passat i toca mirar cap al futur. Nelson Mandela.

La numerologia és una disciplina que estudia el signficat ocult dels números. No es tracta d'un oracle en sí però si que, sovint, és vista com una manera d'endevinar. En realitat, el que es fa és analitzar cada lletra de l'alfabet i assignar-li una equivalència numèrica. D'aquí neix la possibilitat d'investigar qualsevol nom i desxifrar quines són les seves propietats i característiques. Però no només es treballa amb el nom, sobretot es treballa amb dates, la més important és la data de naixement. Es tracta d'una eina més de creixement i coneixement personal ja que ens permet entendre que res és casual. El pare de la numerologia a Occident és Pitàgores. No només era un matemàtic, filòsof i polític sinó que també va ser un viatger incansable, iniciat en diversos temples del coneixement. Un mestre i personatge universal, que no va deixar res escrit i que sotmetia als seus deixebles a la més completa disciplina mental, espiritual i física. Els numeròleg

Una de les grans teories de Rudolf Steinner és que la vida es divideix en períodes de set anys. És el fundador de l'antroposofia. Segons ell mateix, l'antroposofia es defineix com "un camí de coneixement que voldria conduir l'espiritual en l'home a l'espiritual en l'univers. Poden ser antropòsofs qui sentin determinades qüestions sobre l'essència de l'home i del món com una necessitat tan vital com la que se sent quan tenim gana i set". Per tant, segons aquesta filosofia, l'home és un ésser trimembrat: té cos, ànima i esperit. L'antroposofia, a més, va donar lloc a altres teories i moviments com ara l' educació Waldorf , pionera en l'aprenentatge significatiu i interdisciplinari. Així, segons Steinner, els processos de maduració es descriuen en septennis o cicles de set anys que, a la vegada, es reparteixen en tres etapes de la vida.  Aquestes tres etapes són: Els tres septennis del cos 0 a 7 anys: Ens dediquem

Ara feia molt que no dedicava una entrada a l'espai literari. En  aquesta ocasió, m'agradaria continuar amb els manuals sobre la doctrina budista ja que últimament, n'estan arribant uns quants a les meves mans.  En aquest cas, es tracta d'una obra de Ringu Tulku Rimpotxé, Doctor en filosofia budista i gran erudit que, passa sis mesos l'any a Europa ensenyant en diversos centres que pertanyen a les escoles del budisme tibetà.  La transformació de la ment ens presenta la pràctia del lo jong . El lo jong és una pràctica antiga que l'ensenyament budista considera molt important. Lo significa "ment" i jong significa "entrenar o exercitar". Per tant, el lo jong és un mètode budista per a transformar la ment. Hi haurà qui es pregunti, per què ens cal transformar la ment?  Per tal de deixar de banda l'ego i no centrar-nos tant en nosaltres mateixos ni en el nostre patiment. L'ego, sovint, és el que provoca que siguem incapaç

Aquests últims mesos, realitzant sessions de Reiki als altres m'he adonat de com es mouen les coses de ràpid, energèticament parlant, i de l'enrenou que això suposa per a molts de nosaltres. Ens trobem en una època on és molt normal que en sessions de Reiki surtin temes o aspectes del passat que ens bloquegen i ens confonen a l'hora de seguir endavant. Aquest passat, pot ser immediat o bé pot ser d'altres vides. I cada vegada és més fàcil que tots puguem accedir, de manera més o menys superficial, a aquestes memòries passades.  Per una banda, penso que és normal que es donin aquest tipus de situacions ja que també ens trobem - a nivell col·lectiu i a nivell individual - en una època de molts canvis. Això implica que hem d'integrar i endreçar temes passats per poder continuar evolucionant. Per altra banda, però, cal tenir present que integrar aspectes del passat no és gens senzill. Ni és senzill gestionar el sentiment de confusió que provoquen els canvis. Si no sa

Mikao Usui és el Gran Mestre de Reiki per ser el redescobridor d'aquesta tècnica japonesa. La tasca del Mestre Usui la van continuar altres mestres com Hawayo Takata que va expandir la tècnica del Reiki per occident. Però per a fer-ho, va efectuar alguns canvis i va adaptar la metodologia segons les necessitats que va considerar oportunes. A partir d'aquí, van aparèixer algunes variants del Reiki, però totes parteixen de la base del Reiki Usui tradicional.  Existeixen, doncs, diferents tipus de Reiki actualment. Jo, personalment, practico i ensenyo el Reiki Usui. Tipus de Reiki Els més coneguts són: Reiki Usui: És el mètode tradicional japonès redescobert per Mikao Usui. Reiki Tera Mai: Desenvolupat per Kathleen Ann Milner, inclou els símbols del Reiki Usui, del Reiki Karuna i altres símbols propis.  Reiki Karuna: Treballa a nivell karmàtic, va ser desenvolupat pel mestre William Rand i conté més símbols que el Reiki Usui tradicional.  Que existeixi a

Els cristalls són un món molt interessant per a mi, és per això que els utiltizo en les sessions de Reiki i a vegades, també, en el meu dia a dia. No se sap exactament l'origen de les teràpies amb cristalls però es parla del seu ús i el seu poder en textos sànscrits des de l'any 400 aC. La història diu que Cleopatra utilitzava cosmètics elaborats amb malaquita i atzurita pel seu poder hipoalergènic. Així doncs, l'origen es remunta a temps molt remots però el seu ús és totalment actual i augmenta cada vegada més.  No obstant, hi ha molts mites entorn les pedres que generen dubtes.  Tenia ganes de saber-ne una mica més i d'endinsar-me en el món de les pedres i vaig decidir començar un curs de sanació amb cristalls. En aquest curs, he tingut la sort de conèixer una gran terapeuta que ens ha ajudat a aclarir certs dubtes i desmuntar alguns mites: - Què fan exactament les pedres? Les pedres tenen una vibració determinada i, per tant, tenen moltes propietats. El q

Després d'un temps... Aprendràs  la diferència entre donar la mà i socórrer una ànima; i aprendràs que estimar no significa recolzar-se i que la companyia no sempre significa seguretat. Començaràs a aprendre que els petons no són contractes ni regals ni promeses. Començaràs a acceptar les teves derrotes amb el cap ben alt i la mirada al front, amb la gràcia d'un nen i no amb la tristesa d'un adult; i aprendràs a construir avui tots els teus camins, perquè el terreny de demà és incert per als teus projectes i el futur, té el costum de caure al buit.  Després d'un temps... Aprendràs  que el Sol crema si t'exposes massa. Acceptaràs, fins i tot, que les persones bones poden fer-te mal alguna vegada i necessitaràs perdonar-les. Aprendràs  que parlar pot alleujar els dolors de l'ànima. Descobriràs que calen anys per construir confiança, i només uns segons per destruir-la, i que tu també podràs fer coses de les que et penediràs la resta de la teva vid

Per a ser feliç, el més important és partir de la base que la felicitat és el camí a recórrer durant tota la vida. Per tant, no és la meta. Tots tenim la gran capacitat de decidir què és el que volem fer i, per tant, l'actitud que adoptarem per aconseguir allò que volem determinarà en major o menor grau la nostra felicitat. Tenir present això, significa ser conscient que el camí el marca un mateix i comença i acaba en un mateix. Quines pautes podem seguir per no decaure en el nostre camí personal : 1. Acceptar les situacions que vivim. Sense caure en victimismes ni ofuscar-nos en excés quan vivim situacions desagradables. Entendre que totes les situacions que passem, siguin bones o dolentes, ens serveixen per seguir aprenent i seguir evolucionant. Les situacions de crisis personals o les situacions complicades ens han de servir per tirar endavant amb més força. 2. Valorar positivament tot allò que tenim. Prendre consciència de la quantitat de coses positives (materia

Els pensaments positius ens capaciten i els pensaments negatius ens limiten.  L'afirmació anterior és una obvietat però una obvietat que sovint passem per alt. No som conscients, en el nostre dia a dia, de fins a quin punt les programacions del nostre cervell influeixen sobre les nostres capacitats. Influeixen tantíssim que, si pensem sempre negativament, podem acabar posant-nos malalts ja que estem demanant, constantment, que alguna cosa negativa ens arribi. Què vol dir programar?  Programar significa que gravem en el nostre subconscient i en la nostra memòria emocional una relació. Aquesta pot ser bona o dolenta. Per exemple, si gravem "estimar = patiment", automàticament, cada vegada que ens trobem davant una relació nova tindrem moltíssima por a patir. Aquesta reacció que tindrem davant d'aquesta situació pot repetir-se sempre si no fem una reprogramació. Per a fer-ho, el llenguatge, té una importància especial. Així, pensar positivament i utilitzar u