LA MEVA BRÚIXOLA: EL REIKI

Per a ser feliç, el més important és partir de la base que la felicitat és el camí a recórrer durant tota la vida. Per tant, no és la meta. Tots tenim la gran capacitat de decidir què és el que volem fer i, per tant, l'actitud que adoptarem per aconseguir allò que volem determinarà en major o menor grau la nostra felicitat. Tenir present això, significa ser conscient que el camí el marca un mateix i comença i acaba en un mateix. Quines pautes podem seguir per no decaure en el nostre camí personal : 1. Acceptar les situacions que vivim. Sense caure en victimismes ni ofuscar-nos en excés quan vivim situacions desagradables. Entendre que totes les situacions que passem, siguin bones o dolentes, ens serveixen per seguir aprenent i seguir evolucionant. Les situacions de crisis personals o les situacions complicades ens han de servir per tirar endavant amb més força. 2. Valorar positivament tot allò que tenim. Prendre consciència de la quantitat de coses positives (materia

Els pensaments positius ens capaciten i els pensaments negatius ens limiten.  L'afirmació anterior és una obvietat però una obvietat que sovint passem per alt. No som conscients, en el nostre dia a dia, de fins a quin punt les programacions del nostre cervell influeixen sobre les nostres capacitats. Influeixen tantíssim que, si pensem sempre negativament, podem acabar posant-nos malalts ja que estem demanant, constantment, que alguna cosa negativa ens arribi. Què vol dir programar?  Programar significa que gravem en el nostre subconscient i en la nostra memòria emocional una relació. Aquesta pot ser bona o dolenta. Per exemple, si gravem "estimar = patiment", automàticament, cada vegada que ens trobem davant una relació nova tindrem moltíssima por a patir. Aquesta reacció que tindrem davant d'aquesta situació pot repetir-se sempre si no fem una reprogramació. Per a fer-ho, el llenguatge, té una importància especial. Així, pensar positivament i utilitzar u

Cada vegada es sent a parlar més de l'anomenada medicina Ayurveda. Probablement es deu al moment en el qual estem immersos: un moment de coneixement personal molt més profund, d'elevació de consciències i d'elevació de vibracions. Conèixer-se a un mateix, elevar la consciència i l'energia implica comprendre que el cos és un vehicle que se'ns ha atorgat per aquesta vida actual i que permet que nosaltres, no únicament com a éssers humans, sinó com a ànimes, continuem la nostra evolució espiritual. El cos, però, a vegades no és tant fort com ens agradaria i, sovint, es posa malalt. El que ens hem de replantejar realment, i és el que cada vegada fa més gent és: la malaltia que té el nostre cos és física o és emocional? És el cos que no està bé o és l'ànima? Com afecta al cos que l'ànima no estigui bé? Actualment, existeixen tècniques d'autocuració com la metamedicina o la biodescodificació que intenten descobrir l'arrel del problema, l'emoció es