LA IMPORTÀNCIA DE LES PROGRAMACIONS

Els pensaments positius ens capaciten i els pensaments negatius ens limiten. 

L'afirmació anterior és una obvietat però una obvietat que sovint passem per alt. No som conscients, en el nostre dia a dia, de fins a quin punt les programacions del nostre cervell influeixen sobre les nostres capacitats. Influeixen tantíssim que, si pensem sempre negativament, podem acabar posant-nos malalts ja que estem demanant, constantment, que alguna cosa negativa ens arribi.

Què vol dir programar? Programar significa que gravem en el nostre subconscient i en la nostra memòria emocional una relació. Aquesta pot ser bona o dolenta. Per exemple, si gravem "estimar = patiment", automàticament, cada vegada que ens trobem davant una relació nova tindrem moltíssima por a patir. Aquesta reacció que tindrem davant d'aquesta situació pot repetir-se sempre si no fem una reprogramació. Per a fer-ho, el llenguatge, té una importància especial.

Així, pensar positivament i utilitzar un llenguatge positiu, requereix una transformació de les programacions existents. Nosaltres programem el nostre cervell. El problema és que adquirim moltíssimes programacions del nostre entorn, ja sigui la família, els amics, la feina o els mitjans de comunicació. Per exemple, algunes de les programacions que tenim adquirides i que podem modificar són:

- La vida és una lluita constant.

- S'ha de treballar dur a la vida si es vol arribar a ser algú.

- Els diners no cauen del cel.

- Per estar guapa, cal patir.

- A la vida no sempre es fa el que un vol.

- No es pot tenir tot en aquesta vida.

- Les desgràcies mai venen soles.

- A tots els arriba el torn de perdre.

- Qui riu últim, riu millor.

- Tot el que és bo, s'acaba.

- Els rics són deshonestos.

- Etc.

Aquestes programacions no ens porten enlloc i no fan més que enfonsar-nos i fer-nos sentir encara més desgraciats. Si no parem de dir o de dir-nos a nosaltres mateixos que la vida és una lluita constant, probablement, acabarem esgotats sense saber per què. I és que estem enviant l'ordre al nostre cos d'estar sempre en situació d'alerta per quan calgui lluitar. Això significa, acabar posant-se malalt d'estrès o quedar-se sense energia sense saber per què.

És com el tema de la crisi, monotema, podríem dir. 

- Ei, com estàs?

- Mira... aguantant! I tu?

- Si... jo també, com tothom. Però encara sort que va sortint alguna coseta de feina.

- Si? Tu rai... aprofita ja que pots!

Aquest tipus de converses són el pa de cada dia. No dic que no s'hagi de parlar de la crisi, però en la seva mesura. Perquè, en realitat, tot i que hi ha crisi, tot i que tots i totes tenim problemes, també tenim moltes coses bones que, sovint, infravalorem. Aquest tipus de converses i aquest tipus de pensaments ens limiten perquè impedeixen que siguem capaços de veure les nostres possibilitats i les nostres capacitats per sortir de segons quines situacions. 

De la mateixa manera que escoltar una cançó trista i melancòlica ens pot fer sentir igual o més tristos i melancòlics, escoltar una cançó alegre o animada ens pot fer sentir enèrgics i contents. I és que en cada moment creem la nostra realitat mitjançant els pensaments que sintonitzem, les paraules que pronunciem i les decisions que prenem.

Fa poc, ha arribat a les meves mans un llibre relacionat amb l'autosanació que especifica de quina manera cal utilitzar les programacions per tal de ser capaços d'estar bé amb nosaltres mateixos sense posar-nos límits. Es tracta de prendre consciència de les paraules que pronunciem i quan les pronunciem per tal de poder anul·lar certes afirmacions que estem molt acostumats a fer i utilitzar-ne de noves. 

Aquest llibre ens ofereix un resum de quines són les paraules que creen els nostres problemes. Aquí us deixo una mostra:

PARAULES QUE CREEN ELS NOSTRES PROBLEMES
ANUL·LAR	SÍMPTOMA	UTILITZAR
No tinc forces	Debilitat	Cada dia tinc una mica més de força
No tinc energia	Cansament	Cada dia tinc més energia
Sempre m’he de contenir	Estrenyiment	Cada vegada sóc més jo mateix/a
M’ofego	Asma, problemes respiratoris	Cada vegada prenc més possessió del meu espai
No puc digerir-ho	Dolor d’estómac	Cada vegada em resulta més fàcil d’acceptar
No puc empassar	Problemes d’esòfag	Em prenc el meu temps per assimilar-ho
No puc escoltar	Sinusitis	Aprenc a acollir-ho
Això em parteix en dos	Fissures anals	Això no em fa feliç
Em crema	Acidesa estomacal	No em resulta fàcil d’acceptar
No tinc ànims	Depressió	Demà anirà millor
M’ennuego	Sentiment d’asfíxia, problemes respiratoris	Sempre hi ha una solució
Tinc la impressió d’estar estancat	Mal de peus	Busco el pas que he de fer
Em preocupa i m’angoixa molt	Problema de fetge	Tinc confiança
Sempre he tancat la boca	Problemes de faringe	Aprenc a expressar-me
Em bull la sang	Colesterol	No em sento segur però aprenc a confiar
Sempre he d’estar lluitant	Infeccions	Només he  de buscar solucions que sé que tinc
Mai m’han recolzat	Problemes al pont del peu	Aprenc a comptar amb mi mateix/a
Em causa indigestió	Gasos intestinals	No és el que més m’agrada
Això no és vida	Pneumònia	Trobo solucions per tal que la meva vida sigui més senzilla
Em trenca el cor	Problemes cardíacs	M’entristeix