Una de les grans teories de Rudolf Steinner és que la vida es divideix en períodes de set anys. És el fundador de l'antroposofia. Segons ell mateix, l'antroposofia es defineix com "un camí de coneixement que voldria conduir l'espiritual en l'home a l'espiritual en l'univers. Poden ser antropòsofs qui sentin determinades qüestions sobre l'essència de l'home i del món com una necessitat tan vital com la que se sent quan tenim gana i set". Per tant, segons aquesta filosofia, l'home és un ésser trimembrat: té cos, ànima i esperit. L'antroposofia, a més, va donar lloc a altres teories i moviments com ara l'educació Waldorf, pionera en l'aprenentatge significatiu i interdisciplinari.
Així, segons Steinner, els processos de maduració es descriuen en septennis o cicles de set anys que, a la vegada, es reparteixen en tres etapes de la vida.
Aquestes tres etapes són:
Els tres septennis del cos
0 a 7 anys: Ens dediquem a construir el nostre cos físic. En el moment en el que comencem a caminar és quan apareix el JO (diferenciant a l'individu del món) i posteriorment, apareix la parla i el pensament.
7 a 14 anys: Ens dediquem a construir el nostre cos eteri. Acabem de desenvolupar el nostre cos vital i comencem a manifestar el nostre temperament. Per tant, correspon a l'etapa de la maduració anímica.
14 a 21anys: Ens dediquem a construir el nostre cos astral. És un dels septennis més difícils ja que ens comencem a afirmar i comencem a tenir nous sentiments i noves sensacions. Apareixen les dualitat i les polaritats. Ens iniciem cap a al naixement del JO.
Els tres septennis de l'ànima
L'ànima és el nostre món intern al qual només tenim accés nosaltres mateixos. En aquests tres septennis el que es fa és conformar la pròpia ànima.
21 a 28 anys: Es treballa l'ànima sensible. Qui sóc? Què vull? L'ésser humà comença a controlar la seva vida anímica, s'inicia el moment de l'autodomini. El JO encara no s'ha cosntituït dins l'ànima però volem saber com són realment les coses, aprendre a conèixer la vida i el món. Busquem una posició a la vida, intentant afirmar-nos en una feina, compartint els dies amb algú altre i intentant formar una família. Hi ha una gran satisfacció de viure.
28 a 35 anys: Es treballa l'ànima racional. És un septenni caracteritzat per l'ordre il' autoafirmació. És una de les etapes més importants perquè correspon a l'autoafirmació de l'ànima, i per tant, de la persona. És el centre de la biografia i és quan es pensa de manera més intensa. Però també és una època per qüestionar-se l'autèntica llibertat i la identitat més profunda, provocant crisis d'identitat si realment no ens hem aliniat, encara, amb els nostres valors. És una etapa d'ordre.
35 a 42 anys: Es treballa l'ànima conscient. Època de la voluntat. Es desenvolupa l'autoconfiança, cosa que implica una gran voluntat. A partir d'aquest moment, comencem a sentir l'exigència de ser nosaltres mateixos. Es tracta de fer i aconseguir tot allò que per a nosaltres té un valor i un sentit. Pot ser que aparegui la sensació de buit ja que precedeix a que ens trobem amb nosaltres mateixos. Es tracta d'acceptar-nos, cosa que exigeix autoconfiança.
Els tres septennis de l'esperit
42 a 49 anys: Aquesta etapa s'anomena el principiant ja que ens convertim en principiants o aprenents començant a recórrer un llarg camí de despertar espiritual. Es l'època de l'acció. També hi ha una acceptació de que el cos ha començat a envellir. Hi ha canvis físics que aporten una sensació de buidor i comencen a fer replantejar qüesitons que trascendeixen l'aspecte físic.
49 a 56 anys: Es tracta d'una època caracteritzada pel naixement del mestre interior. És un septenni de reflexió. Desperten en nosaltres els quatre pilars de l'espiritualitat: desafecció, amor al proïsme, gratitud i perdó. Ens convertim en els nostres propis mestres i actuem amb disciplina.
56 a 63 anys: Si els quatre pilars bàsics no s'han despertat encara en nosaltres, ens podem trobar davant d'una altra crisis. Aquesta vindrà donada per valorar que hem tingut una vida plena d'equivocacions que no hem pogut canviar. A mesura que l'ésser humà s'acosta a les últimes etapes de cada experiència, les crisis anímiques haurien de ser de menor envergadura ja que creixerà, cada vegada més, un interès per les experiències vinculades al món espiritual o trascendental. Aquest novè septenni és l'indicat per realitzar una síntesis de tot allò viscut, entenent que el que vindrà a partir d'ara serà per aportar-nos més saviesa. En aquesta etapa, continuem aprenent i actuant amb disciplina com a mestres. Serem mestres de la nostra pròpia vida gràcies a tot allò viscut, per tant, tant allò viscut com allò que a partir d'ara aprenem, caldrà que ho compartim amb els altres. Es tracta d'una època de donar.
És possible que a l'inici de cada període nou de 7 anys, se'ns apareixin noves possibilitats que abans no contemplàvem, possibilitats que permetran que continuem avançant, aprenent i progressant o possibilitats que, provocaran, un replantejament de la nostra situació vital, cosa que pot comportar crisis anímiques.
Hi ha altres teories com ara la teoria dels txakres o teories astrològiques que segueixen afirmant que la vida es divideix en períodes de 7 anys.
Comentarios
Publicar un comentario