Aquests últims mesos, realitzant sessions de Reiki als altres m'he adonat de com es mouen les coses de ràpid, energèticament parlant, i de l'enrenou que això suposa per a molts de nosaltres. Ens trobem en una època on és molt normal que en sessions de Reiki surtin temes o aspectes del passat que ens bloquegen i ens confonen a l'hora de seguir endavant. Aquest passat, pot ser immediat o bé pot ser d'altres vides. I cada vegada és més fàcil que tots puguem accedir, de manera més o menys superficial, a aquestes memòries passades.
Per una banda, penso que és normal que es donin aquest tipus de situacions ja que també ens trobem - a nivell col·lectiu i a nivell individual - en una època de molts canvis. Això implica que hem d'integrar i endreçar temes passats per poder continuar evolucionant. Per altra banda, però, cal tenir present que integrar aspectes del passat no és gens senzill. Ni és senzill gestionar el sentiment de confusió que provoquen els canvis. Si no sabem com gestionar-ho, podem tenir fins i tot la sensació que ens estem perdent. Que no entenem què està passant ni per què està passant.
El que és important és saber i tenir present que per a poder integrar qualsevol tema, qualsevol aspecte, qualsevol situació passada o estancada, cal que ens aturem. És fàcil dir-ho però és molt complicat fer-ho. Estem absorbits pel ritme de vida frenètic que acostumem a portar. Un ritme frenètic que sovint no és més que una manera d'evitar aturar-se a sentir. A sentir-se a un mateix.
Les sessions de Reiki que realitzo als altres m'ajuden a créixer personalment i espiritualment però també em recorden que des que em vaig iniciar al Reiki em vaig comprometre a seguir aprenent. Aprenent per a poder ensenyar com a Mestra. Aprenent per a poder aportar el millor com a terapeuta. Aprenent per a poder continuar la meva evolució. Però, aprendre significa, sobretot, sentir. Sentir per no perdre's en aquest ritme frenètic. Sentir per a poder retrobar-te amb el teu Jo interior en moments de confusió. Sentir i deixar fluir. Sentir per a poder intuir. Sentir, sense evitar-ho. Sentir, sense condicions. Sentir, sense ment.
De tant en tant, va bé recordar-ho. Agraeixo profundament a totes aquelles persones que d'una manera o altra han contribuït i contribueixen a que segueixi aprenent i que em recorden que per continuar, a vegades, ens hem d'aturar.
Aturar-se, buidar-se i sentir.
Comentarios
Publicar un comentario