La finalitat de qualsevol de nosaltres és la mateixa: ser feliços. Entendre aquesta afirmació és relativament fàcil però tenir-la present en situacions tenses o conflictives amb altres persones esdevé més complicat. Si som capaços d'entendre que aquella persona enfadada que tenim al davant, en definitiva, vol el mateix que nosaltres -ser feliç- segurament serem capaços de ser molt més compassius. Entendre que tots som aquí amb el mateix desig implica entendre que el benestar propi i el dels altres es compon d'un binomi molt simple i, a la vegada, molt complicat d'aplicar en certes situacions: amor i compassió.
Per poder arribar a actuar de manera amorosa i compassiva cal estar bé, primer de tot, amb un mateix. És complicat poder prestar un servei autèntic als altres si un no es troba còmode amb sí mateix.
Com podem trobar la comoditat amb nosaltres mateixos, com ens podem trobar?
Per arribar a trobar aquesta comoditat, avui en dia, disposem de moltíssimes tècniques. Tot i que algunes d'aquestes tècniques són mil·lenàries, dic avui en dia perquè, cada vegada, són més conegudes a occident. Per a mi, les més conegudes són el Reiki i la meditació ja que permeten que un mateix vagi prenent consciència d'on ve el malestar. No obstant, el Reiki, igual que la meditació, els massatges o altres teràpies alternatives, s'acompanya sempre de música. Una música que es caracteritza per ser relaxant i de baix nivell.
Per què acompanyem aquestes tècniques amb música?
Perquè l'ús de la música en sí ja és una tècnica. És l'anomenada musicoteràpia que serveix per prevenir possibles problemes de salut o contribuir a ajudar a millorar aquests, si ja existeixen. De fet, des de petits, ens acostumen a cantar cançons de bressol. La finalitat d'aquestes cançons és relaxar al nadó i aconseguir que s'adormi o bé calmar-lo i provocar-li benestar en cas que estigui malalt. La musicoteràpia, doncs, es relaciona amb la psicologia i la pedagogia i intenta millorar la nostra salut.
Per a fer-ho, es té en compte el tipus de música que cal utilitzar. Com he dit, s'utilitza música de baix nivell ja que les investigacions científiques han constatat que la música provoca que el cervell segregui endorfines. Les endorfines són sedants naturals del cervell. Si la música que escoltem en la musicoterapia o bé com a complement amb altres teràpies alternatives és una música d'un ritme molt alt i d'un nivell molt elevat correm el risc que la persona es trobi incòmode per un gran motiu: augmentarem el ritme cardíac i la respiració.
La música té el poder de transformar el nostre cos, de la mateixa manera que té el poder de transformar les nostres emocions. Perquè som un tot.
Quan el nostre cor és capaç de sintonitzar automàticament amb la música que estem escoltant, podem parlar de música per l'ànima. Es tracta d'aquella música que ens permet deixar la ment en blanc, centrant-nos en nosaltres mateixos. En general, la música considerada "new age" és música molt utilitzada per calmar emocions, per relaxar. Evidentment, però, els gustos envers la música són molt diferents i per això cadascú ha de trobar aquella que més li agradi i que més el faci vibrar.
Ja ho va dir Plató: "La música és per l'ànima el que la gimnàstica és pel cos".
Us deixo algunes músiques que, per a mi, són músiques per l'ànima:
ENYA - El sueño de las hadas:
YIRUMA - River flows in you:
DEVA PREMAL - Homage to Krishna:
MIKE ROWLAND - Listen to your heart:
SNATAM KAUR - The sun shines on everyone:
Comentarios
Publicar un comentario